Mataró 17 de novembre de 2007

Acte de reconeixement als afiliats i afiliades amb més de 25 anys d'afiliació i als nous afiliats

 

 

 

INTERVENCIÓ

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Intervenció del company Enric Alonso:

 
Companys i companyes, Bon dia a tothom.
 
En primer lloc, he de dir que el primer sorprès que m'hagin demanat d'intervenir, en representació dels companys i les companyes que portem 25 anys a CCOO de Catalunya, he estat jo mateix. Segurament, perquè crec que hi hauria altres companys o companyes que mereixerien aquest privilegi.
 
Les organitzacions, i les persones que les formen, són un capital indestriable, el primer valor que cal preservar amb força, responsabilitat, passió i intel·ligència. Més si aquestes organitzacions són una eina de lluita per a la millora i defensa de les condicions de treball, socials i econòmiques dels treballadors i les treballadores.
 
Segurament no han estat anys fàcils per a cap de nosaltres. Estar en el projecte que representa CCOO és difícil en sí mateix, no es tracta de posar-se una etiqueta a l'esquena i ja n'hi ha prou. Hem estat i som conscients que estar a CCOO es reqüestionar-se un mateix, dia a dia, l'entorn polític, laboral i social que t'envolta i saber trobar els mecanismes i adquirir els compromisos
personals i col·lectius que ajudin a l'avenç en la necessària transformació de la societat.
 
Us puc assegurar que durant aquest temps, només un quart de segle, no hem tingut temps d'avorrir-nos, més si tenim en compte que molts de nosaltres, que avui tenim la satisfacció de rebre aquest reconeixement, hem estat o som delegats i delegades als nostres centres de treball.
 
Durant aquests anys hem avançat i guanyat amb mitjans, formació, recolzament tècnic, afiliació i estructura però, en alguns casos (serà per l'edat), hem perdut ímpetu, espontaneïtat, temeritat i segurament aquella irresponsabilitat que havíem tingut fa 25 anys. Però ja se sap, els temps canvien i segurament a millor.
 
Formem part d'aquesta organització, CCOO de Catalunya, que mica en mica hem vist com ha crescut, s'ha consolidat i s'ha fet gran. Una organització que, malgrat els seus defectes, que lògicament en té, aglutina una de les virtuts i capitals més importants: els homes i les dones que la formem i que estem, i molt, orgullosos de ser-hi i d'aportar, des de la diversitat, el compromís, les discrepàncies i la solidaritat, el nostre treball.
 
Costa una mica entrar..., però us puc assegurar que costa molt més sortir. Vull acabar manifestant que aquest quart de segle ens sembla una misèria i que la insignía la preferim d'or. Per aquest motiu amenacem en tornar-nos a veure tots plegats pels 50 anys.
 
Salut i moltes gràcies.